ALTRES ACTIVITATS

A continuació us adjunto un seguit d'exercicis que també són propostes perquè vosaltres, professors i professores, realitzeu a l'aula amb els vostres alumnes. En les següents entrades us explicaré com es duu a terme cada activitat, quins objectius té, la seva metodologia,...

Font: Clara Pérez

Font: Clara Pérez

Font: Clara Pérez

Font: Clara Pérez

IMATGES DIGITALS

Des de sempre hem donat molta importància a la bellesa. Mentre que el caràcter i la personalitat són aspectes que són vistos com a secundaris, el físic està sobrevalorat. Hem crescut dins d’aquesta societat, una societat plena de prejudicis envers la bellesa, els cànons, els models,... una societat que tendeix a provocar anorèxies, depressions, bulímies,... entre molts joves, especialment noies, que s’obsessionen amb assemblar-se als “àngels” de marques com ara Victoria Secret. Això ha de canviar, nosaltres com a mestres, hem d’ajudar a canviar la mentalitat de les persones, de la societat, envers aquest aspecte. Hem d’aconseguir que tothom s’estimi tal com és i que es valori molt més el fet de si una persona ajuda als altres, és comprensiva, respectuosa,... que no pas si té una cara bonica.

Respecte al rostre, s’han fet molts estudis per tal d’intentar demostrar que la bellesa d’una cara depèn del grau de simetria que mostra. De fet, la bellesa simplement es basa en el fet de si una cara s’assembla o no a la dels ideals i models de bellesa que té la societat en la qual es troba. És a dir, si el teu físic i la teva cara són semblants o de l’estil a les dels famosos de Hollywood i dels models, seràs considerat com a una persona atractiva. Arran del fet que molts dels rostres d’aquests estàndards de bellesa presenten un alt grau de simetria, han sorgit diversos estudis que intenten analitzar aquest aspecte. És així com, per tal d’analitzar si la vostra cara és simètrica o no us proposem que realitzeu l’activitat que podeu observar a continuació. Es tracta d’una activitat molt senzilla i només es necessita el programa Photoshop:

Font: Clara Pérez

Tal com es pot observar a la fotografia, la meva cara no és gaire simètrica. De fet, jo no crec que per tal que un rostre sigui bell ha de presentar simetria. Sóc més partidària de defensar que la bellesa depèn de molts factors, els quals no són exclusivament físics.

Una segona activitat que hem dut a terme a l’aula ha estat la de crear un personatge únicament utilitzant els objectes típics d’un ofici. Al llarg d’aquesta activitat s’ha seguit un procés força complex. Aquest no només ha consistit a escollir un seguit d’imatges i retallar-les amb el Photoshop per tal de poder utilitzar-les com a elements del rostre i el cos del personatge, sinó que un cop teníem totes les peces, també havíem d’analitzar i estudiar com crearíem el personatge. D’aquesta manera ens fèiem moltes preguntes com ara: Quina peça creus que és millor per a representar els ulls? Fem el cos o només el rostre? Pugem una mica aquesta peça per tal que doni la sensació que està ofès? A més, si els alumnes han treballat en equip, el procés encara es converteix en quelcom més important. D’aquesta manera els estudiants no només s’han hagut d’enfrontar i trobar solucions a les preguntes que els hi sorgien sinó que han hagut d’aprendre a treballar cooperativament. Cal tenir present que, en la societat en la qual ens trobem és essencial saber treballar cooperativament.

Aquest és un exemple de com d’important n’és el procés. Com a professors, està clar que hem de ser conscients que el resultat és important, però el que més hem de valorar és el procés. La nota que treu l’alumne en un examen és un aspecte secundari  sempre i quan veiem que aquell alumne està progressant, que hi posa esforç i motivació, que evoluciona i millora,...

A continuació us ofereixo 2 exemples de com crear els personatges que us he mencionat anteriorment. En aquests casos ens hem basat en els oficis de modista i de metge:

Font: Clara Pérez

No hi ha dubte que per a preparar-nos per a ser professors, conèixer alguns elements del programari de retoc fotogràfic és important. Malgrat que ensenyar a fer aquestes activitats als nostres alumnes és complicat, ja que presenten un grau de dificultat massa alt per a ells, sí que les podríem d’adaptar. És així com, per exemple, amb el collage que hem fet dels oficis anteriorment, es podria traslladar aquesta activitat a l’aula d’educació infantil adaptant-la de la següent manera: primer de tot es fa una fotografia del rostre de cada alumne. Tot seguit el professor retalla les cares de cada alumne i també en retalla algunes parts concretes com ara els ulls d’un alumne, el nas d’un altre,... Un cop ho té fet, a l’aula, conjuntament amb els nens, es projecten les cares dels alumnes a la pissarra digital i es van intercanviant les parts de les cares dels diferents alumnes. Per exemple a un infant se li posen les orelles d’un altre alumne, el cabell d’un altre, el nas d’un tercer,... També es podrien afegir altres elements com ara la roba del seu dibuix animat preferit, la corona d’una nina que els agrada molt,...

Gràcies a aquesta activitat, els alumnes gaudirien, alhora que s’adonen que tots nosaltres som diferents físicament però que en el fons tots som iguals. D’aquesta manera, ningú és millor ni pitjor i és fonamental que ens respectem mútuament.

ICONES I SENYALS

Si com a mestres d’Educació Infantil ens preguntessin quines són les eines que més utilitzem per a realitzar la nostra feina, de ben segur que el conte ens passaria pel cap. En les primeres etapes de la infància els contes hi juguen un paper molt important. Ens transmeten valors, ens fan créixer com a persones, ens ajuden a formar la nostra personalitat, ens entretenen, són una ajuda per a la creació d’un vincle afectiu entre l’infant i la persona que narra la història,...

És així com, després de llegir a l’aula l’àlbum Paraiso de l’il·lustrador Bruno Gibert se’ns ha sol·licitat que creéssim una narració on el text havia de ser il·lustrat amb icones i senyals. Aquest ens ha suposat un gran repte però alhora una experiència molt bonica i que, com a futura mestra, no dubtaria a recomanar a persones interessades o relacionades amb el tema.

 

Font: Clara Pérez

El fet d’il·lustrar la narració amb icones i senyals és una manera molt original d’afegir vida i color al conte. No és típic trobar-nos amb contes d’aquest estil, i això el converteix en un conte diferent i molt atractiu. A més, aquest tipus de contes promouen l’atenció i la imaginació dels infants, ja que aquests s’han de fixar molt bé amb el símbol que els vol transmetre aquella icona o senyal per tal de relacionar-la amb el seu significat. Tot i així, al tractar-se de nens d’Educació Infantil és molt poc probable que sols siguin capaços de comprendre del tot el conte. És així com és fonamental que hi hagi un mediador, sovint la persona que narra la història, que ajudi a l’infant a establir i entendre les relacions que hi ha entre les imatges i el text, i que estimulin el pensament simbòlic del nen.

Malgrat que al realitzar el conte se’ns hagi prohibit l’ús d’icones informàtiques i això ens hagi dificultat notablement la tasca, el resultat final no hagués estat el mateix si no se’ns hagués aplicat aquesta restricció. Com tots sabem, d’icones informàtiques n’hi ha infinites i són força complexes i específiques. És així com el fet de no usar-les ha permès que les idees que es volien transmetre amb les icones i senyals fossin molt més clares i concises.

Per últim, és de gran importància esmentar que malgrat que a primera vista pugui semblar una tasca simple, valorar i qualificar la feina dels meus companys ha estat d’allò més difícil. Al conèixer-los a tots, era complicat ser objectius a l’hora de posar-los una nota numèrica. Tot i així, aquesta tasca m’ha ajudat a enriquir-me, ja que veient els contes dels meus companys he pogut captar moltes idees diferents i originals. A més, totes les seves històries eren increïbles i mentre les llegia gaudia igual com quan era petita i la mare m’explicava contes abans d’anar a dormir.



L'AUTORETRAT

Ens trobem en una aula d'educació infantil i volem treballar la capacitat d'observació dels infants, ja que sabem que en aquesta etapa és quan es comencen a reconèixer, a diferenciar-se dels altres i a captar el món que els envolta. Tot i així no se'ns acudeix cap proposta educativa ni cap activitat per a treballar el que volem i el temps se'ns està tirant a sobre. Què podem fer? L'autoretrat és la millor opció.

És així com en la següent entrada se us proposarà i plantejarà com treballar totes aquestes capacitats anteriorment esmentades a través de l'autoretrat. L'activitat en qüestió és la següent: se'ls demana als alumnes que cada un d'ells dibuixi el seu retrat, sense que cap dels seus companys el vegi. Seguidament se'ls proposa de crear els seus propis avatars amb l'ajuda de llocs web, alhora que se'ls educa sobre els riscs de la xarxa i els usos que s'han de fer d'aquesta. Un cop tenim els autoretrats i avatars de tots els alumnes, l'activitat consisteix a relacionar l'autoretrat i els avatars de cada un amb la seva fotografia. Aquesta activitat seria idònia per a ser posada en pràctica en una aula d'infantil, ja que és una manera molt lúdica i divertida de potenciar l'observació, la qual és una estratègia bàsica per assolir els objectius principals de l'etapa d'educació infantil, alhora que es posen en contacte amb la xarxa i les noves tecnologies.

En el cas que vulgueu adaptar l'activitat per a realitzar-la en una aula de primària seria preferible fer relacionar fotografies de dissenyadors professionals amb els seus autoretrats. Aquesta proposta seria millor perquè relacionar els autoretrats dels companys d'aula amb les seves fotografies, potser seria força fàcil per a alumnes de primària. En canvi, si han de relacionar els autoretrats de dissenyadors professionals, l'activitat es complicaria i els alumnes la veurien com un repte. Així se sentirien més motivats per a resoldre la tasca. Malgrat que podríem haver escollit emparellar les fotografies i autoretrats d'altres professionals que no es tractessin de dissenyadors, els autoretrats segurament no haguessin resultat tan diversos i originals. Això és degut al fet que els dissenyadors compten amb molta creativitat, i serien l'exemple perfecte per a ajudar als nens a fer volar la imaginació i deixar-se emportar pel que els digui el cor.

Per altra banda, també podrien ser proposades activitats molt semblants a la de l'autoretrat i dels avatars en les que s'incloguessin altres competències com la lectora. En aquest cas, la proposta que se'ls ofereix als mestres és la de fer relacionar el nom de cada alumne de la classe amb la seva fotografia. Per a dur-la a terme, cada alumne escriurà el seu nom de la manera més clara possible. La metodologia que se seguirà serà la mateixa que en la dels avatars, però en aquest cas el que es vol treballar és que els alumnes millorin la seva cal·ligrafia i habilitats d'escriptura, alhora que aprenen a relacionar els noms de cada un dels seus companys amb l'alumne en qüestió i s'inicien en la lectura.

Una altra proposta molt semblant és la que cada alumne gravi la seva veu dient una mateixa frase, i que un cop es tinguin totes les gravacions, els alumnes hagin de relacionar les veus de cada company amb les seves fotografies.

Finalment, us ofereixo un exemple de l'activitat de l'autoretrat i dels avatars que he proposat en la qual es pot observar la meva fotografia, el meu autoretrat dibuixat a mà, el meu autoretrat fet gràcies al Paint i 3 avatars que he realitzat a través de diverses pàgines web. Així la podreu visualitzar i us podreu familiaritzar amb l'activitat en qüestió abans de dur-la a terme a les vostres aules.

Font: Clara Pérez

EL DISSENY

Bon dia a tots,

És evident que, si esteu llegint això, és perquè heu entrat al meu blog. I doncs, no us heu preguntat el perquè ha estat creat d’aquesta manera? Per què la cal·ligrafia ha estat escollida tal com la veieu? Quin és el motiu de la fotografia de fons? Per què hi ha inserits aquests gadgets i no d’altres? És així com en la següent entrada se us explicarà els motius pels quals el blog està dissenyat tal com el podeu veure i el què es pretenia aconseguir gràcies a això.

Per començar el més ideal seria descriure el títol i el significat que aquest pretén transmetre. Com heu pogut observar, el blog s’anomena: “De mica en mica s’omple la pica, formant-nos com a mestres”. L’elecció d’aquest títol és deguda a que es volia fer una metàfora aprofitant una dita popular per a plasmar el procés d’aprenentatge. Durant el nostre procés d’educació, a mesura que anem avançant en el sistema educatiu, anem ampliant els nostres coneixements i anem omplint la nostra ment de sabers. És així com en aquesta metàfora la pica es correspondria amb la ment.

Respecte a la cal·ligrafia del blog, en excepció del títol, es tracta d’un tipus de lletra molt bàsic i senzill. Aquesta font ha estat escollida per tal que el blog resulti més entenedor i menys enfarfegat. A més, també s’ha volgut evitar que es confonguin unes lletres amb d’altres, com passa en certes ocasions amb algunes cal·ligrafies.  

També caldria comentar el fons del blog. Malgrat que no es pugui observar del tot bé, el fons del meu blog està constituït per una imatge de tons verdosos, en la que s’hi observa un llibre i una poma col·locats sobre una taula de fusta. Aquesta imatge és símbol tant d’estudi com de salut, motius pels quals és molt idònia per a ser col·locada en un blog relacionat amb l’educació. A més, els tons que mostra són molt càlids i ens transmeten tranquil·litat i serenitat. Cal esmentar que el fet que la imatge fos d'aquests tons no és quelcom que hagi estat escollit a l'atzar, sinó que s'ha tingut en compte el fet que el color verd és símbol d’educació, persistència, equilibri, naturalesa, harmonia,... També és important tenir en compte que s’ha procurat que no hi hagués gaire contrast entre el color de fons i la lletra. És així com, ja que els tons que hi havia de fons eren força foscs, s’ha escollit una plantilla que permetés que el fons de les entrades fos blanc, de manera que la lletra pogués ser llegida fàcilment i no cansés la vista.

Per últim, és de vital importància destacar els gadgets que es poden observar al cantó dret d’aquest mateix blog per tal d’entendre el què es pretén amb la creació d’aquest. Si us hi fixeu bé, observareu que hi ha el logo de twitter. En fer un clic sobre ell, anireu a parar directament al meu compte de twitter, el qual uso exclusivament per a compartir propostes, innovacions,... relacionades amb l’àmbit educatiu. Per altra banda, el meu blog compta amb un traductor. D’aquesta manera el blog pot ser traduït a qualsevol idioma, permeten així que el fet que estigui escrit en català no sigui cap impediment i el puguin consultar persones de tot tipus de nacionalitats i idiomes.

Espero que us hagi resultat de gran ajuda, a reveure.



Viatge natural pel Parc del Castell

En aquest cas els alumnes visitaran el Castell de Montesquiu i hi aniran a passar tot el dia. Aquesta unitat didàctica s’engloba dins de l’àmbit del medi social i natural.

Font: Openphoto

En aquest cas, l’activitat plantejada es tracta de la realització de una excursió al parc, i allà, es durà a terme una gimcana amb diferents parades. Els nens seran agrupats en 7 grups de unes 3 persones aproximadament, i se’ls proporcionarà un iPad a cada grup. L’iPad ha de tenir les següents aplicacions descarregades: Wikiloc, QR, Hangouts i el Kahoot. Mentre els alumnes realitzen l’excursió, cada cert temps toparan amb un fitxa que estarà amagada pel parc. Aquesta fitxa contindrà un codi QR que els conduirà cap a una activitat relacionada amb algun aspecte del temari prèviament treballat a l’aula.

Aquesta unitat didàctica m’ha semblat d’allò més interessant ja que s’ha realitzat la típica gimcana però de una manera molt més innovadora i motivadora per als alumnes. A més, també s’ha integrat la natura en l’activitat, la qual cosa considero que és molt enriquidora.

Creem la nostra llegenda a través de les TIC

Aquesta unitat didàctica a mi personalment m’ha semblat molt divertida. Es troba dins de l’àrea de llengua catalana i consisteix en que els alumnes creïn la seva pròpia llegenda de Sant Jordi.

En aquest cas els alumnes seran agrupats en parelles. Al llarg de la unitat didàctica es durà a terme la realització de un mural de manera tradicional, un joc-enquesta gràcies a l’aplicació de Kahoot, activitats i jocs a través de l’Edu365, i la creació de la llegenda de Sant Jordi entre d’altres.

Font: Pixabay

Un cop cada parella d’alumnes hagi creat la seva pròpia llegenda de Sant Jordi amb un final inventat per els alumnes, es durà a terme la digitalització de tots els contes. Més endavant, tots els contes seran presentats a el grup classe i es realitzarà una votació del que més agradi. El conte guanyador serà explicat als alumnes de P5.