IMATGES DIGITALS

Des de sempre hem donat molta importància a la bellesa. Mentre que el caràcter i la personalitat són aspectes que són vistos com a secundaris, el físic està sobrevalorat. Hem crescut dins d’aquesta societat, una societat plena de prejudicis envers la bellesa, els cànons, els models,... una societat que tendeix a provocar anorèxies, depressions, bulímies,... entre molts joves, especialment noies, que s’obsessionen amb assemblar-se als “àngels” de marques com ara Victoria Secret. Això ha de canviar, nosaltres com a mestres, hem d’ajudar a canviar la mentalitat de les persones, de la societat, envers aquest aspecte. Hem d’aconseguir que tothom s’estimi tal com és i que es valori molt més el fet de si una persona ajuda als altres, és comprensiva, respectuosa,... que no pas si té una cara bonica.

Respecte al rostre, s’han fet molts estudis per tal d’intentar demostrar que la bellesa d’una cara depèn del grau de simetria que mostra. De fet, la bellesa simplement es basa en el fet de si una cara s’assembla o no a la dels ideals i models de bellesa que té la societat en la qual es troba. És a dir, si el teu físic i la teva cara són semblants o de l’estil a les dels famosos de Hollywood i dels models, seràs considerat com a una persona atractiva. Arran del fet que molts dels rostres d’aquests estàndards de bellesa presenten un alt grau de simetria, han sorgit diversos estudis que intenten analitzar aquest aspecte. És així com, per tal d’analitzar si la vostra cara és simètrica o no us proposem que realitzeu l’activitat que podeu observar a continuació. Es tracta d’una activitat molt senzilla i només es necessita el programa Photoshop:

Font: Clara Pérez

Tal com es pot observar a la fotografia, la meva cara no és gaire simètrica. De fet, jo no crec que per tal que un rostre sigui bell ha de presentar simetria. Sóc més partidària de defensar que la bellesa depèn de molts factors, els quals no són exclusivament físics.

Una segona activitat que hem dut a terme a l’aula ha estat la de crear un personatge únicament utilitzant els objectes típics d’un ofici. Al llarg d’aquesta activitat s’ha seguit un procés força complex. Aquest no només ha consistit a escollir un seguit d’imatges i retallar-les amb el Photoshop per tal de poder utilitzar-les com a elements del rostre i el cos del personatge, sinó que un cop teníem totes les peces, també havíem d’analitzar i estudiar com crearíem el personatge. D’aquesta manera ens fèiem moltes preguntes com ara: Quina peça creus que és millor per a representar els ulls? Fem el cos o només el rostre? Pugem una mica aquesta peça per tal que doni la sensació que està ofès? A més, si els alumnes han treballat en equip, el procés encara es converteix en quelcom més important. D’aquesta manera els estudiants no només s’han hagut d’enfrontar i trobar solucions a les preguntes que els hi sorgien sinó que han hagut d’aprendre a treballar cooperativament. Cal tenir present que, en la societat en la qual ens trobem és essencial saber treballar cooperativament.

Aquest és un exemple de com d’important n’és el procés. Com a professors, està clar que hem de ser conscients que el resultat és important, però el que més hem de valorar és el procés. La nota que treu l’alumne en un examen és un aspecte secundari  sempre i quan veiem que aquell alumne està progressant, que hi posa esforç i motivació, que evoluciona i millora,...

A continuació us ofereixo 2 exemples de com crear els personatges que us he mencionat anteriorment. En aquests casos ens hem basat en els oficis de modista i de metge:

Font: Clara Pérez

No hi ha dubte que per a preparar-nos per a ser professors, conèixer alguns elements del programari de retoc fotogràfic és important. Malgrat que ensenyar a fer aquestes activitats als nostres alumnes és complicat, ja que presenten un grau de dificultat massa alt per a ells, sí que les podríem d’adaptar. És així com, per exemple, amb el collage que hem fet dels oficis anteriorment, es podria traslladar aquesta activitat a l’aula d’educació infantil adaptant-la de la següent manera: primer de tot es fa una fotografia del rostre de cada alumne. Tot seguit el professor retalla les cares de cada alumne i també en retalla algunes parts concretes com ara els ulls d’un alumne, el nas d’un altre,... Un cop ho té fet, a l’aula, conjuntament amb els nens, es projecten les cares dels alumnes a la pissarra digital i es van intercanviant les parts de les cares dels diferents alumnes. Per exemple a un infant se li posen les orelles d’un altre alumne, el cabell d’un altre, el nas d’un tercer,... També es podrien afegir altres elements com ara la roba del seu dibuix animat preferit, la corona d’una nina que els agrada molt,...

Gràcies a aquesta activitat, els alumnes gaudirien, alhora que s’adonen que tots nosaltres som diferents físicament però que en el fons tots som iguals. D’aquesta manera, ningú és millor ni pitjor i és fonamental que ens respectem mútuament.