ICONES I SENYALS

Si com a mestres d’Educació Infantil ens preguntessin quines són les eines que més utilitzem per a realitzar la nostra feina, de ben segur que el conte ens passaria pel cap. En les primeres etapes de la infància els contes hi juguen un paper molt important. Ens transmeten valors, ens fan créixer com a persones, ens ajuden a formar la nostra personalitat, ens entretenen, són una ajuda per a la creació d’un vincle afectiu entre l’infant i la persona que narra la història,...

És així com, després de llegir a l’aula l’àlbum Paraiso de l’il·lustrador Bruno Gibert se’ns ha sol·licitat que creéssim una narració on el text havia de ser il·lustrat amb icones i senyals. Aquest ens ha suposat un gran repte però alhora una experiència molt bonica i que, com a futura mestra, no dubtaria a recomanar a persones interessades o relacionades amb el tema.

 

Font: Clara Pérez

El fet d’il·lustrar la narració amb icones i senyals és una manera molt original d’afegir vida i color al conte. No és típic trobar-nos amb contes d’aquest estil, i això el converteix en un conte diferent i molt atractiu. A més, aquest tipus de contes promouen l’atenció i la imaginació dels infants, ja que aquests s’han de fixar molt bé amb el símbol que els vol transmetre aquella icona o senyal per tal de relacionar-la amb el seu significat. Tot i així, al tractar-se de nens d’Educació Infantil és molt poc probable que sols siguin capaços de comprendre del tot el conte. És així com és fonamental que hi hagi un mediador, sovint la persona que narra la història, que ajudi a l’infant a establir i entendre les relacions que hi ha entre les imatges i el text, i que estimulin el pensament simbòlic del nen.

Malgrat que al realitzar el conte se’ns hagi prohibit l’ús d’icones informàtiques i això ens hagi dificultat notablement la tasca, el resultat final no hagués estat el mateix si no se’ns hagués aplicat aquesta restricció. Com tots sabem, d’icones informàtiques n’hi ha infinites i són força complexes i específiques. És així com el fet de no usar-les ha permès que les idees que es volien transmetre amb les icones i senyals fossin molt més clares i concises.

Per últim, és de gran importància esmentar que malgrat que a primera vista pugui semblar una tasca simple, valorar i qualificar la feina dels meus companys ha estat d’allò més difícil. Al conèixer-los a tots, era complicat ser objectius a l’hora de posar-los una nota numèrica. Tot i així, aquesta tasca m’ha ajudat a enriquir-me, ja que veient els contes dels meus companys he pogut captar moltes idees diferents i originals. A més, totes les seves històries eren increïbles i mentre les llegia gaudia igual com quan era petita i la mare m’explicava contes abans d’anar a dormir.