ICONES I SENYALS
Si com a mestres d’Educació Infantil ens
preguntessin quines són les eines que més utilitzem per a realitzar la nostra
feina, de ben segur que el conte ens passaria pel cap. En les primeres etapes
de la infància els contes hi juguen un paper molt important. Ens transmeten
valors, ens fan créixer com a persones, ens ajuden a formar la nostra
personalitat, ens entretenen, són una ajuda per a la creació d’un vincle
afectiu entre l’infant i la persona que narra la història,...
És així com, després de llegir a l’aula l’àlbum
Paraiso de l’il·lustrador Bruno
Gibert se’ns ha sol·licitat que creéssim una narració on el text havia de ser
il·lustrat amb icones i senyals. Aquest ens ha suposat un gran repte però
alhora una experiència molt bonica i que, com a futura mestra, no dubtaria a
recomanar a persones interessades o relacionades amb el tema.
 |
| Font: Clara Pérez |
El fet d’il·lustrar la narració amb icones i
senyals és una manera molt original d’afegir vida i color al conte. No és típic
trobar-nos amb contes d’aquest estil, i això el converteix en un conte diferent
i molt atractiu. A més, aquest tipus de contes promouen l’atenció i la
imaginació dels infants, ja que aquests s’han de fixar molt bé amb el símbol
que els vol transmetre aquella icona o senyal per tal de relacionar-la amb el
seu significat. Tot i així, al tractar-se de nens d’Educació Infantil és molt
poc probable que sols siguin capaços de comprendre del tot el conte. És així
com és fonamental que hi hagi un mediador, sovint la persona que narra la
història, que ajudi a l’infant a establir i entendre les relacions que hi ha
entre les imatges i el text, i que estimulin el pensament simbòlic del nen.
Malgrat que al realitzar el conte se’ns hagi
prohibit l’ús d’icones informàtiques i això ens hagi dificultat notablement la
tasca, el resultat final no hagués estat el mateix si no se’ns hagués aplicat
aquesta restricció. Com tots sabem, d’icones informàtiques n’hi ha infinites i
són força complexes i específiques. És així com el fet de no usar-les ha permès
que les idees que es volien transmetre amb les icones i senyals fossin molt més
clares i concises.
Per últim, és de gran importància esmentar que
malgrat que a primera vista pugui semblar una tasca simple, valorar i
qualificar la feina dels meus companys ha estat d’allò més difícil. Al conèixer-los
a tots, era complicat ser objectius a l’hora de posar-los una nota numèrica.
Tot i així, aquesta tasca m’ha ajudat a enriquir-me, ja que veient els contes
dels meus companys he pogut captar moltes idees diferents i originals. A més,
totes les seves històries eren increïbles i mentre les llegia gaudia igual com
quan era petita i la mare m’explicava contes abans d’anar a dormir.
